Cada dia surt es sol;
totes ses plantes fa créixer.
Mu mare, escoltau aqueixa:
si En Caietano me deixa,
En Pep Caragol me vol.
Mirau la Ciutat si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana.
‘Xau fer, es veinats ho diran.
Com te veig tan oprimit,
m’allargues sa malaltia.
Ja et veig, no et veig, vida mia.
Demés que t’enyor de dia,
llavò et somii en sa nit.