Margalida, Margalida,
quina habilitat tens tu!
Sense perjui de negú
an el qui és mort pots dar vida.

–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.

A Búger no hi ha res bo,
només un tros de figuera
corcat davant i darrere,
i en varen fer un Sant Pere:
poreu pensar quin tresor!