Encara no em som colgat
ni em som adormit molt bé,
quant ja sent s’escarader
per dins s’estable, qui ve:
-Un dia nou és entrat!
¿Perque sou agraciada,
vós el voldríeu perfet?
Par que sieu sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.
Es metge en anar a polsar
fins en es colzo no s’erra,
No em tocs, que no som guiterra.
Sa meva febre s’aferra
i tu malalt pots estar.