Com veig mon bé que se’n va
que em dóna la despedida,
jo li dic: -Cos de ma vida,
si no em deies atrevida,
t’aniria a acompanyar.
Voldria esser es fonament
de ses parets d’es quarter,
i veuria lo meu bé
com passa devertiment.
Aqueixa possessió
que trobam aquí, a mà dreta,
jo m’he mirada sa pleta
i no hi ha gens d’olivó.