Garrida, mala és l’ausència,
ses penes molt males són;
però es trebais d’aquest món
prenguem-los amb paciència.
No me pegueu, mu mareta,
per amor del Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la pagarà En Miquel.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!