Senyora, amb una aigo més
fèieu ric tot Llucmajor.
I ara, tanta primor,
si volem aplegar-hó,
hem d’anar amb sos dits terrers.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
662
Volum
II
Altres cançons relacionades
Dia dotze de desembre
ses metles varen ‘cabar
a S’Horta i Can Gaià,
i en ‘víem coïdes sempre.
De casta remaleïda
són es puputs d’Es Llobets,
que són de petitonets
i tenen sa cresta garrida.
Persona que riu i plora,
se deu trobar de mig temps;
Miquel, los meus pensaments,
es que tenc més avinents,
són de rallar amb tu cada hora.
Tradicionari de Mallorca
