En Nofre Parringo té
totes ses parets untades
d’es suc de ses sobrassades
de s’ase d’es selleter.
En sentir es nom de Miquel,
es meu cor ja no té saba.
¿Podré taiar d’aquest abre
branques, sa soca i sa rel?
Es dilluns de Sant Antoni,
sempre me recordarà,
que me varen prendre es pa
i també an el sen Jeroni.