Cada dia dematí
vénc i agran sa carrera,
llavò a Na Maria meva
li senyal un bon camí.
Jo havia principiat
davant ca teva un castell
sense escodres ni martell,
i es guerrers l’han esbucat.
Jo som En Juan de s’Horta
que sempre vaig per dins s’hort
un peu dret i s’altre tort:
l’amo, jo no ho faç a posta.