Sa mestressa d’un fuster,
de llenya està regalada,
i, si topa, tal vegada
per s’esquena i tot en té.
Com te veig, mon cor se fon;
la causa és que tant m’agrades;
i si em fas venir debades,
te daré més punyalades
que lletres no hi ha estampades
en tot es missals del món.
Es rector Riutort, un dia,
quan d’es llit volgué botar,
es cap li bambolejà
i prest de gota moria.