Era en temps de faves tenres
que mos vàrem baraiar,
i jo te vaig enyorar
com menjar carn en divendres.
No et pensis, polit clavell,
que jo visqui descuidat:
un altre en tenc d’arrendat
si no vols venir a’s Castell.
Venia de Son Ramon
de taiar sa romeguera,
i vaig perdre sa somera.
Mal d’altri, riaies són!