Se’n van les tres Maries,
les tres veles escondides,
a cercar Jesús amque
per aquí n’ha passat
la carrera de l’escàndol.
Oh! Caminem, caminem,
que, per prompte que arribem,
ja el trobarem enclavat!-
Li aficaren los tres calus,
li posaren la corona,
li pegaren la llançada.
La sang que va derramar,
dins càliç, sagrat caurà;
l’homo qui la se beurà
serà el benaventurat.
Qui aquesta oració dirà
cada divendres de l’any,
traurà una ànima de pena
i el seu pecat més gran.
Qui la sap i no la diu,
qui la sent i no l’aprèn,
qui l’aprèn i no la mostra,
en el dia del judici
sols Déu sap lo que se perd!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Passió i mort
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
656
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo tenc molt de fred de peus;
no sé com l’espassaria.
¿Saps a on los posaria?
A dins es llit que tu jeus.
Quan allà dellà sereu,
a l'altra part de la mar,
una oronella veureu
que un record meu vos durà.
Sa llavor de ravenissa
és bona per dur a Ciutat;
m’he de fer un copinyat
com es que té Na Perrissa.
Tradicionari de Mallorca
