Jo em confés amb Vós, Senyor,
i amb Vós, Mare de Déu.
Es dia que em moriré,
que estiga en gràcia de Déu.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
qui sabeu els meus pecats,
es que he fets i m’han fet fer,
i he fet fer i mal obrats:
de tots vos deman perdó.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
com es malalt an es metge.
Sou metge de medicina,
metge de sa meva ànima
que en el cel no puc etrar.
Vostros peus vénc a adorar,
que sa meva ànima no se perda.
Jo tenc de restitir
s’ànima que Vós m’heu dada,
però jo l’he creada (sic)
que sols no és per a sortir.
Bon Jesús, pensau en mi:
no m’heu de deixar morir
que no m’hàgeu perdonada.

Es fadrins que duen troca
la duen per entonar;
es qui no en té, ja se’n fa
per agradar a s’al•lota.

En haver acabat de batre
i es blat mos ha retut,
tenc promès d’anar a Lluc
si som casats noltros quatre.