Com hi vaig començar a anar,
jo no hi tenia quimera;
la jove fou falaguera:
me va donar greixonera
i me va fer enamorar.
Madò Bet, s’altra diassa,
s’esclatava de plorar
perque no pogué llevar
es tap a sa carabassa.
L’any catorze començà
Mallorca a estar malament.
Cada dia feia vent
de llevant o de ponent
i mai aigo arrabassà.
Ja patia es bestiar
i sa gent generalment.