Damunt sa pedra d’es vas,
si t’hi asseus algun dia,
diràs una avemaria,
que jo dues te’n diria,
basta i prou te festejàs.

No estic tan enamorada
que no em puga devertir:
s’amor no me danya, a mi,
perque hi sé donar passada.

Vaja quina macarró!
que ho és de desmanyotada!
Ella se’n va a sa veinada:
- ¿Me vols aficar un botó?