A Son Ramis, saps quin bull!
tots es fadrins hi fan pressa.
Allà on veuen que vessa
van a fer-hi caramull.

Jo veig En Vermei qui ve
p’es portell de Na Cerdana,
vermei com una magrana
coïda de magraner.

Amb tanta sabiduria
mai se deu colgar dejorn.
Preguntau-li, sen Ramon;
antes de Déu criar el món,
¿ambe què s’entretenia?
Feia rodes.