Jo estic dins unes muntanyes
i d’amor n’estic cremat.
Mira on han arribat
ses teves traces i manyes!
Oh robadora d’entranyes!
Tu amb la teva vista danyes
qualsevol cristià nat!
Tu geramí i jo rosa,
farem un jardí florit.
N’heu d’esser lo meu marit,
jo seré la vostra esposa.
Com de tu em vaig despedir,
el meu cor tronava arrere
perquè duia més quimera
de quedar que de fugir.