Garrideta, garrideta,
garrideta, Déu ho vol;
que, en haver tirat es dol,
sereu sa més polideta.
Ara explic sa meva manya,
que bé la puc explicar.
Diuen que es fadrins d’es Pla
són com es de sa Muntanya.
Quan me’n vaig, tot són clavells,
flors i passions badades;
i quan me’n torn, sopegades,
parets altes i murades,
mates, soques i revells.