¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.
Tu portaves es reclam
de ses jovenetes guapes
i ara aniràs per ses plaçes:
-Hala, dones, treis pedaços
que a ca es sogre en baratam.
Margalida-Aina, adiós,
jo me’n vaig a ses euveies.
Vós teniu unes tals ceies
bones per uns sestadors.
Ell les aluien pastors;
per ells no, per ses euveies!