Al•loteta robadora
de cor i de voluntat:
tu te n’ets feta senyora
de sa meva llibertat.

Estimada, vós sabeu
sa pena que per vós pas;
desig dar-vos un abraç
com Cristo va dar a la Creu.

¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.