Viudeta desgraciada,
vos heu tornada casar.
’Xau fer, que no mancarà
qui us faci morir assotada!
D’aquest ramellet florit
que teniu en sa mà dreta,
una rosa, estimadeta;
que el món, per mi, ha finit.
Mai he estada embarassada,
amb quisvuia haja rallat,
de no haver-lo encativat
amb sa primera vegada.