Perdonau de la tardança
si fa temps que no he vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Sa tristor i s'enyorança
m'han privada la salut.
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni cap ni uis per mirar
des que te’n vares anar,
estimat, de dins Sineu.