Altres cançons relacionades
Garrida, vós sou sa torre
a on he de conferir:
forta, i no puc esblandir
ni amb barrobins ni pavora.
Un dimecres tot lo dia,
cada punt i cada instant,
en tu vaig estar pensant,
i gran tristor que tenia.
I pensava en aquell dia
que us diré:- Clavell daurat,
si vols posar ton estat
en la meva companyia!
Ja sé que diràs, Maria,
que no, prompte i aviat.
Jo sempre m’ho he pensat
que, com prou hauré guardat
ton jardí purificat,
ben servit i mal pagat,
cap rosa no hi coiria!
Només que un altre tendria,
amb poc cost, ton plegat guanyat.
I jo, com a bon criat,
ben servit i mal pagat,
braços amples romandria.
-Vós, l’amo, ¿que sou de Búger,
que xerrau tan solapat?
-De matí l’he agarrotat ,
an es puput, que no em fuja.
Tradicionari de Mallorca
