Los cabeis m’arrancaré
com veig la desditxa mia:
un fii Aleix que tenia
set anys i vint-i-un dia
en casa, i no el conegué.
Per un brot d’aufabeguera,
de venir et vares deixar; i ara, si vols tornar,
amb tu no tenc festegera.
Em fan fer sa terra triga
pegant i diguent:-Errí!-
Es cavall menut va dir:
-Tu m’has posat es coixí,
que tot es coll me pessiga.