Tum-tum, vet aquí Llorito;
tum-tum, vet aquí Llorac;
tum-tum, vet aquí sa capsa;
tum-tum, vet aquí es tabac.
Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.
Jo men un parei de bous
qui de carn en duen poca:
d’això n’és causa s’al•lota
qui vol que hi vagi es dijous.