Es teus uis són dos turments,
i jo som la turmentada;
ara i sempre em veig privada
de tots mos devertiments.
Erri, somereta,
no facis sa vaga
que l’amo t’espera
a Son Verdolaga.
Em vares dir, anit passada,
que no volies tornar,
i jo vaig considerar
que el qui no ve, no se’n va:
vet-me’t aquí aconhortada.