Si s’amor se demostràs,
com sa llenya a sa garriga!
Jo hi posaria ma vida,
i no quedaria al baix.
Si tots dos són de la lliga
d’es prometre i no dar-hó,
trob que això no fa senyor
per lo que es seu vestit diga.
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.