Jo mai m’ho haguera pensat,
que un tal s’hagués de seguir:
que el qui no té potestat
a mi em ’gués de corregir.
Ses hores que miraré
devers Consolació
i no us hi veig, bona amor,
plorant me conformaré.
A la una, em demanaren;
a les dues, va vaig dir “sí”;
a les tres me publicaren;
a les quatre, me casí
i a les cinc ja vaig tenir
infants qui pa em demanaven.