No mudaré lo meu cor
encara que vós mudeu
i encara que vós, llavò,
dos mil mudances faceu.
Ses al•lotes de Sa Plaça
no saben cuinar llegum:
per cuinar fava parada,
hi posen s’oli d’es llum.
Anem-hi, Na Montserrada, i veuràs tot lo que hi ha,
que diuen que hi ha una llàntia a cada cantó d’altar.
I ne són de plata fina, fora d’una que n’hi ha
que és la llàntia del Rei moro que mai l’han vista cremar.
Un pic la varen encendre i l’àngel del cel baixà:
-Apagau aquesta llàntia que la fi del món vendrà!-
A baix d’aquella muntanya, tot són roses i clavells
per guarnir aquella llàntia del Santíssim Sagrament.