Sant Cristòfol ’nava de camí amb ses mans brollant de sang.
-Minyonet, ¿què fas aquí, tant de fuia com de ram?-
Mentre el Bon Jesús dinava, pegà un sospir molt gran.
Respon la volta (sic) Sant Pere: -Mon Mestre, ¿què vos fa mal?
-Jo no tenc por de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.
El Dijous Sant de la Cena, los judios me pendran,
me duran a can Ignasi, i allà em crucificaran,
i Maria Magdalena, darrere vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera la sang me llimpiarà.
Qui dirà aquesta oració cent vegades el Dia del Ram
es temps que la Pàssia cantaran, es do que demanarà,
tant si és petit com si és gran, ben concedit li serà.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no l’aprèn,
el dia del Judici final ja sabrà lo que se perd!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
159
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si un fadrí se moria
quan se’n va de festejar,
bé poreu considerar
que al cel tot dret aniria,
perque el purgatori en vida
s’al•lota li fa passar.
Es peix és que fa escopir,
i es vinagre, mala boca;
estimada, vos vui tota,
no teniu que posar-hí.
Jo no faç cas, estimada,
que amb altre us devertigueu,
solament que en mi penseu
s’hora més acostumada.
Tradicionari de Mallorca
