Dalt sa muntanyeta
hi canta un puput.
Bones tardes tenga,
potecari brut.

Quan passes p’es meu carrer,
passa i no faces capada;
si n’estic enamorada,
ja em desenamoraré.

En es colzo tenc cinc juntes
per porer-lo ben vinclar,
i cinc dits a cada mà,
i llengo per explicar
allà on tu me preguntes;
i, com més t’alces de puntes,
més m’acabes d’agradar.