Pareixs una beduïna,
dins un sementer tan gran.
Qui mal corre, pateix fam;
qualque pic, amb fam, dejuna.

¿Tu et queixes de sa vorera,
Bernat, amb tan bon marès?
Jo, qui call i no dic res,
i en duc més alt es golès
que no es vapor de s’inglès
com ha de prendre carrera!

Mestre Pere, anau voltat
de roses alexandrines:
vós qui duis ses robes fines,
feis barato a ses fadrines
i ja vos pagarà es sant.