En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
Ses darreres que tenia
si era molt lluny Ciutat!
I des que hi tenc s’estimat,
hi pens de nit i de dia.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.