S’altre dia, un ropit
caçava amb una pastera
ses anguiles de Cabrera,
p’es faro de formentor.
Com ho sabé es director
principal d emedicina,
amb ses dents d’una gallina
tomà es Castell d’Alaró.
I un borino ros venia,
bruixolant, de tramuntana;
amb sol calçons d’indiana
pareixia un majordom.
A davant Monti-Sion,
varen sortir, creu alçada.
Amb una rata pinyada
feren dinar per tothom.
I, en es port de Ciutadella
se va embarcar un coní
damunt s’arc de Sant Martí,
dirigit cap a Eivissa.
Un ase amb una pollissa
feia de gobernador.
Cent bous i un eriçó,
dins un barral, deien missa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campos
Assonant
34
IV
No em tornaré enamorar
d’homo tan petitonet,
perque qualcuna me’n bec
que p’es coll no em pot passar.
Es més arrendit del món
es troba es qui fa cortanes,
però es qui fa tercianes,
de cada dia se fon.
S’escarader major diu:
-Al•lots, no tengueu puput.-
I ell qui n’està més fotut
que un ase qui ha batut
un més cosser dins s’estiu