Garrida, garrida meva
jo t’anomèn en parlar.
Jo sé un fadrí qui està
dins sa presó, causa teva.

Diuen que es riure i folgar
és un punt de passatemps.
Si et cases i no l’avens,
mon conhort serà plorar.

En es ball de sa plaça
jo hi som estada
i he ballat amb un curro
qui no m’agrada,
i llavors amb un altre
que ja m’agrada.
M’ha dat una pesseta
i l’he gastada
d’aigordent i resolis
i aigo gelada.