S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Assonant
33
IV
Si jo tenia una pauma,
la faria guarnir d’or
i la daria an En Jaume
que és la prendra del meu cor.
Vostra era i vostra és:
no dic que la m’hàgeu presa.
Jurat tenia i promès
que, si em fossen fet marquès,
l’haguera feta marquesa.
Quan me dugueren sa nova
que m’havia d’embarcar,
jo guardva bestiar
de Morell i Sa Canova.