Ja no era per a creure
ni tampoc per a pensar,
tenir sa gerra en sa mà,
aigo i tot quant hi ha,
i set, i no porer beure.
Bartomeu, Bartomeuet,
Jesús, que em costes de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.
Si veniu, m’hi trobareu,
dins Sant Jaume agenoiada,
perque estic enamorada
d’es vostro nom, ja ho sabeu.