Jo m’és seguit dir mentides
i sols no confessar-me’n.
Saps que m’agrada de ferm
haver-les amb ses fadrines!
Endemés, si són garrides,
passa es temps i no me’n tem.

Aquesta jove està en dubte
si té temps per festejar:
n’hi pren com el blat que està
en flor i no pot granar
perque li manca una brusca.

S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda tan agra
per un qui l’ha de sofrir!