Jo voldria esser es tacons
que tu dus a ses sabates,
perque amb so mirar me mates
i amb so rallar me confons.

Debades vendràs, debades:
no n’hauràs la meva amor;
no l’haurà sinós un jove
d’es terme de Llucmajor.

Son Jordi, llavò Sa Torre,
per temps serà tot un blau;
se n’entraran, si a Déu plau,
com la ciutat de Ximorra.