Altres cançons relacionades
Tot lo dia jo cui figues
i no n’he menjada cap,
peque són alagantines,
d’aquestes no me n’agrad.
El qui ralla amb lo meu bé,
sa saliva li deu créixer;
sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
Al qui passa mal de ventre,
jo sé què és bo donar-lí:
un poc de fenoi marí
mesclat amb aigo calenta.
Tradicionari de Mallorca
