Em diuen: −¿De qui dus dol?
¿Que és mort ton pare o ta mare?−
I jo dic: −No ho són encara;
és s’amor, qui no me vol!

Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.

- Terroleta, ¿d’on veniu?
- D’aquelles parts tan estranyes:
jo vénc d’aquelles muntanyes
d’allà on teniu es niu.