Sa mare li va davant:
-Roseta, ¿que estàs millor?
Ella diu:- Mu mare, no;
de febre vaig augmentant.

Jo tenc d’arribar a treure
es meus pèls de dos en dos.
Polit clavellet hermós,
quan pas gust de rallar amb vós,
es veis m’envien a jeure.

Jo no volia res teu,
i una rosa em vares dar,
i prets la vaig esfuiar
a presència de N’Andreu.