Sa veritat la dic tota,
voldria que Déu ho fes:
lo que menjaré, caigués,
fii meu, dins sa teva boca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Convidats. Hostes. Obsequis
Sineu
577
III
Cada dia allà on som
pens en la mort repentina.
Que és de plànyer una fadrina
qui se mor a la flor del món!
Pere, es coneixement
m’acaba de trabucar
per no poder menjar pa
i haver de patir talent.
Jo n’he arribat a un punt
que no me puc sostenir;
ràbi’ tenc de pensar-hí,
i tot quant tenc duc damunt.
Ses dones d’aquest carrer
totes són caragoleres:
tenen sa panxa ruada
de fregar per ses voreres.