Altres cançons relacionades
Garrida, el bon mariner
se regeix amb ses estrelles:
segons es vent, posa veles,
per no romandre endarrer.
Sa mare, despertau-lè,
sentirà cantar el cor meu;
però si no és es gust seu,
'xau-la fer, que dormi a pler.
Em pensava, essent fadrí,
que la’m 'cabaria tota;
i ara jec ran de sa bóta
destapada, i no bec vi.
Tradicionari de Mallorca
