Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Manacor
183
II
Angela, fins ara he estat
‘n es cantó, qui t’esperava;
una missa han tocada
i tot sol hi som anat.
Un Rei tenia tres fies, totes tres com una plata;
el Rei s’enamorà d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i carn salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el vap a la ventana.
Va veure els seus germanets que amb botella d’or jugaven
-Oh, germans, mos bons germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia,
que, el primer que n’hi durà , la corona d’or tendrà!-
Quan ne foren al replà, la veren que badaiava.
Dos àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat i sa mare condemnada.
I ella va esser salvada per tota una eternitat.
A ca N’Alou i es Castell
¿no trobau que s’embiromben?
Si ets ennigulats no tiomben,
mos banyaran bé sa pell.