“Sa taca de s’oli, se’n va”,
va dir s’olier que en duia;
“emperò sa de sa xuia,
com més freguen, més n’hi ha”.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sóller
57
II
Jo voldria que la vesses
quan va d’es dies feners:
mesclada amb sos oliers,
no crec que la coneguesses.
Pensau en qui pensa en vós
i en el qui mai vos olvida.
Pensareu, perla garrida,
en los vostros servidors.
Vós teniu un llantoner
penjat a la vostra cara.
Donau gràcies, estimada,
que el vos penjà vostra mare
i que el vos va posar bé.