Pensant en vós, vida mia,
un vespre no vaig dormir
i dins un ui vaig tenir
sis antenes de molí
i sa torre qui molia
i un barco qui recorria
i un sastre qui cosia
i un moscard qui tenia
es bolic fet per partir.

Fadrines avalorades,
tractau bé ets enamorats;
no festegeu amb casats
i no sereu murmurades.

Un dia, anant a sa Cala,
una gamba veig venir,
i remei que vaig tenir
de tomar-li sa mordala.