Sa sogra mereixeria fer-li córrer la ciutat amb so botxí an es costat, damunt un ase gelat; veiam si s’agüaria!
Sogres
Sant Joan
Sou com la mata porrera, que no fa fruit, sinó pols: donau esperança a molts i amb pocs teniu sa quimera.
Jo voldria esser fustera per fer arades a s’amor: les hi faria d’aubó de canya, que és lleugera.
Una fadrineta riu quan veu s’estimat venir, i una viuda que deu dir: Ai, si mon marit fos viu!
