Sa sogra, mal llamp la mat! Cada pic que ralla, ment, perque diu davant la gent que no m’haguera trobat condret ni afortunat de poca manya que tenc.
Sogres
Sineu
El senyor Bernat viuria damunt un puig secorrat, sense farina ni blat, si sempre tabac tenia.
Ses venes de lo cor meu s’aprimen com una veta. Jo som aquella animeta perduda per compte teu.
Senyor, com pens en la mort, cada hora em confessaria, per veure si adreçaria es viatge que duc tort.
