Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
tu te’n dugueres mon bé
de davant la meva vista.
Encara tenc els ulls bons
per plorar en no veurer-vós.
Jo us vaig donar més amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
De viatge tenc d’anar;
no m’olvidis per un altre,
i Déu faça que en tornar
facem aquella creu santa.