Sa qui menja cames-rotges
somia s’enamorat;
i jo, que no n’he menjades,
‘ximateix l’he somiat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Desig, Hàbits casolans, Herbes, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7c7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
693
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
Jaume vui, Jaume deman;
Jaume, recorda’t de mi;
en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un xerafí.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.
Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Tradicionari de Mallorca
