Un fadrinet com se’n va
diu a s’al•lota: −¿Que véns?−
I ella diu: −De pensaments!
Voldria porer-hi anar!
Quan ve que la lluna és posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Me pens que sa vostra sang
és vermeia com sa nostra.
Cantau quan tengueu malici’;
veureu quin cantar hi fa.
Es rector de Calvià
a vespres cantà l’Ofici.