De Partulí partirás
amb un vertader dolor.
P’es camí derramaràs
gotes de sang per amor.
Si t’atures, mal faràs,
fins que arribada seràs
a baix d’un bosc, i veuràs
unes cases, i diràs
si et coneixen per amor.
Si a cas diuen que no,
giraràs com un falcó,
de cap aquí tornaràs
i, de passada, aniràs
a l’esglèsia i duràs
per mi s’extremunció.
Gràcies a Déu que mos dur
sa vida que tenim ara.
No la té millor un frare
a onsevuia pastur!
-Com veig que no som senyora
de sa meva llibertat!
-Comare, deis veritat:
això ho fa es qui s’enamora.